MOCIÓ: SA POBLA POBLE LLIURE DE CIRCS AMB ANIMALS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

El preàmbul de la Declaració Universal dels Drets dels Animals, aprovada per l'Organització de les Nacions Unides al 1978, diu “ Considerant que tot animal posseeix drets i que el desconeixement i menyspreu d'aquests drets han conduït i segueixen conduint a l'home a cometre actuacions i crims contra la naturalesa i els animals”.

Aquesta declaració en el seu article 1r diu: “Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen el mateix dret a l'existència”.

En el seu article 2n diu: “ L'ésser humà, com espècie animal, no té dret d'exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. Tots els animals tenen dret a l'atenció, a ser
cuidats i a la protecció per part de l'ésser humà”.

En el seu article 3r diu: “ Cap animal serà sotmès a mals tractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals”.

I en l'article 10è, entre d'altres també diu: “Cap animal ha de ser explotat per divertiment de l'ésser humà. Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l'animal”.

L'article 4.1 de la Llei 1/1992, de 8 d'abril, de protecció dels animals que viuen en l'entorn humà prohibeix l'ús d'animals en festes o espectacles on aquests puguin ser objecte de
mort, tortura, maltractaments, danys, sofriments, tractaments antinaturals o es pugui ferir la sensibilitat dels espectadors.

Nombrosos estudis científics demostren que els animals són éssers dotats de sensibilitat, no només física sinó també psíquica.


Veure tota la moció

MOCIÓ A FAVOR DE LA CORRESPONSABILITAT FISCAL I DE MÉS     LIQUIDITAT I EN CONTRA DE LA PUJADA D'IMPOSTOS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
La crisi econòmica marca l’agenda pública i el conjunt de decisions que s’adopten. Actualment el dogma és el control del dèficit dels comptes
públics i l’instrument principal: les retallades.

Davant el dogma i l’instrument cada vegada són més els que es plantegen si això no és un simplisme que ens acaba instal·lant en una espècie de cercle
viciós cada pic més empobridor. Un dogma i un instrument que a més no s’aplica amb la mateixa contundència a unes administracions que a unes altres perquè mentre a les comunitats autònomes se’ls exigeix que el seu dèficit no superi l’1,5% del PIB l’administració central es marca un horitzó de dèficit del 4%.
Tot això en una conjuntura en què es vol culpabilitzar a les comunitats autònomes d’un dèficit que s’explica per la senzilla raó que són les encarregades de la prestació dels serveis propis de l’estat del benestar (salut, educació, assumptes socials), uns serveis que la societat es resisteix a veure aprimats, sense que hi hagi la valentia política de dir que s’ha d’anar en
aquesta línia per part de tots aquells que simplement ataquen a les autonomies però no diuen res sobre les conseqüències d’aquest atac sobre l’estat del
benestar. És impresentable que els objectius de dèficits no se reparteixin en funció del percentatge de despesa de cada administració dins el conjunt sinó
amb uns criteris desconeguts i il·lògics. D’acord amb economistes eminents si l’objectiu de dèficit fixat en el 5,8% es repartís en funció del criteri de proporcionalitat, resultaria que si l’administració central li correspon un 20% de la despesa pública (deixant de banda la seguretat social que és un 30% de la despesa i que gairebé no presenta dèficit), a les autonomies un 35,5% i a les entitats locals un 13,5%, resulta que el dèficit s’hauria de repartir així: a
l’administració central un 1,21% (i no un 4%), a les autonomies un 2,06% ( i no un 1,5%) i a les entitats locals un 0,79% ( i no un 0,38%).



Veure tota la moció